Febrer presenta un personatge —femenĂ, en la imaginaciĂł de l'autor, per bĂ© que el text no ho especifica— que camina pel paisatge de la Baixa Segarra al final de l'hivern, quan la natura arri
Febrer presenta un personatge —femenĂ, en la imaginaciĂł de l'autor, per bĂ© que el text no ho especifica— que camina pel paisatge de la Baixa Segarra al final de l'hivern, quan la natura arriba al punt mĂ xim de replegament i sembla que la renovaciĂł que hauria de portar la primavera no arribarĂ mai; en aquest sentit, el punt de partida del llibre es contraposa amb el de T. S. Eliot a La terra eixorca, que comença amb la famosa afirmaciĂł que l'abril Ă©s el mes mĂ©s cruel. Aquestes caminades donen lloc a peces breus de haibun, un gènere japonès que combina la prosa mĂ©s o menys poètica amb l'haiku, que qĂĽestionen la fertilitat o esterilitat tant de la vida humana com del mĂłn fĂsic que l'acull. Les quaranta-dues peces s'articulen en tres seccions: "Dimecres de Cendra" —una—, "Quaresma" —quaranta— i "Pasqua de ResurrecciĂł" —la peça final.